Fragments de la novel·la

Fragments de la novel·la
Octubre 25, 2017 gloria
In Novel·la

“Finalment havia arribat el moment, el solstici d’estiu, la lluna plena i una estranya conjunció de planetes marcarien el dia de la seva iniciació. La primavera, en el seu punt àlgid, feia que totes les plantes brotessin vigorosament i els animals s’afanyessin a buscar parella i un lloc adient per procrear. L’energia que emanava de tots els essers vius s’havia encomanat a les dues dones grans, que xerrotejaven excitades sobre el ritual que tindria lloc molt aviat, però la protagonista de l’esdeveniment tenia el cap en un altre lloc. Observava l’Ombra, que sobrevolava el lloc grallant com si estigués posseït, deia que hi havia morts al bosc.”

“─Te’n recordes dels judicis que hi va haver a Sant Feliu fa uns quants anys? Crec que va ser el 1618.
─Era molt petita, però me’n recordo. Van penjar una tia de la mare.
─Des de llavors sembla que la bogeria s’hagi escampat per tot Catalunya. Quan estava amb els bandolers vaig saber que centenars de dones han estat penjades per bruixes aquests últims anys. Cada cop que hi ha una desgràcia, una epidèmia, una tempesta o una mort sobtada, la gent busca un culpable. A cada poble hi ha alguna dona estranya, solitària i esquerpa que tothom tem i menysprea i a qui poden culpar dels seus infortunis.
La Joana guardà silenci uns moments, sorpresa de què la desgràcia que s’havia acarnissat en ella fos compartida per tants d’altres. Sospirà profundament i murmurà:
─Vols dir que mai podré estar segura enlloc?
─No has de témer res, jo estaré amb tu i et protegiré –respongué ell amb veu ferma.
─Com pots protegir-me de la injustícia? Els poderosos sempre troben la manera de desviar l’atenció de la gent. És la seva avarícia i incompetència la que porta la fam i la desgràcia al poble, però ells no seran mai jutjats pels seus crims, és més fàcil acusar dones velles, vídues i pobres, mai ningú demanarà justícia per elles.”

“I es quedà una estona a la porta, mirant com la Joana caminava carrer avall, preguntant-se com podia saber tantes coses sent tan jove, i si era veritat allò que alguns feien córrer pel poble, que era bruixa.”

Comments (0)

Leave a reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*